"El Orfanato" als Oscar

Ni Alejandro Amenábar va aconseguir acostar-se als Oscars europeus amb el seu enlluernador debut amb Tesis. Quatre nominacions situen des d'ahir El orfanato, l'opera prima de Juan Antonio Bayona, en la recta final dels prestigiosos premis de l'Acadèmia de Cine Europeu (EFA), que en aquesta edició, la número 21, se celebraran el 6 de desembre, per primera vegada, a Copenhaguen. El film opta a la millor pel.lícula, fotografia i banda sonora, i Belén Rueda, al reconeixement a l'actriu més destacada com a protagonista absoluta d'aquesta cinta d'intriga psicològica que s'endinsa amb excepcional mestria en els mecanismes que activen la por."He trucat a Belén i no s'ho creu", exclamava ahir Bayona en conversa telefònica. "És el seu segon rodatge, el primer meu. És increïble. Sento una il.lusió tremenda. No és el tipus de títols que acostumen a seleccionar en els premis europeus". I ho diu per raons contundents: "És un doble reconeixement per tractar-se d'una pel.lícula de gènere i d'unaopera prima que ha aconseguit connectar amb el gran públic". El motiu d'aquestes quatre candidatures respon, segons el cineasta, al fet que els acadèmics han sabut valorar la meteòrica trajectòria internacional que ha acompanyat un dels films més taquillers del cine espanyol.

"La buena Nueva" Helena Taberna

La buena nueva, precisament, va néixer d'una història familiar. Un oncle de la cineasta, Marino Ayerra, era capellà i va ser enviat a la parròquia d'Alsasua (Navarra) dos dies abans de l'inici de la guerra civil. Ayerra va escriure una novel.la explicant la seva experiència com a capellà roig. Taberna la va llegir quan tenia 16 anys i la va marcar. Ara, la realitzadora ha fet una adaptació molt lliure d'aquell escrit del seu oncle. I això l'ha convertit en una dona "més madura com a cineasta i també com a ésser humà".

"Sense ànim de revengisme", La buena nueva narra com el pare Miguel (Unax Ugalde) recolza el poble ras i s'enfronta a una jerarquia eclesiàstica i militar borratxa de poder. Atenció al cameo de Loquillo com a falangista. La cinta --en la seva projecció es va sentir algun "¡bravo!"-- mostra com els militars sublevats assassinaven indiscriminadament rojos i que abandonaven els seus cossos al mig de la muntanya, cosa que entra de ple en l'actual debat polític sobre la memòria històrica.